Notícies

La Carly acaba de tornar a Louisiana per veure una pel·lícula amb la seva xicota i seure.Va ser a la primavera del 2017, i unes dues setmanes abans, Carly, una dona trans de 34 anys, s'havia sotmès a una vaginoplàstia: un procediment que de vegades es realitza després d'una lesió o un càncer, però la majoria de vegades per a l'atenció relacionada amb la transformació.Carly va triar una cirurgiana, la doctora Kathy Rumer, especialitzada en procediments de confirmació de gènere a l'àrea de Filadèlfia.
Van conversar per Skype durant els mesos previs a la cirurgia, però mai es van conèixer en persona abans de la cirurgia.Carly va dir que va visitar breument el metge abans de ser empès a la sala d'operacions, però que no va tornar a veure el doctor Rumer durant els seus tres dies de recuperació a l'hospital.Una setmana després de l'operació, la infermera la va reservar per a una cita de seguiment.
Després de tornar a casa de la pel·lícula "Louisiana", la Carly va mirar més de prop la seva nova vulva.Tot i que la majoria de les vulves postoperatòries de dues setmanes tenen un aspecte antiestètic, Carly es va sorprendre quan va trobar "un gran tros de pell morta de la mida d'un polze", va dir.L'endemà al matí, va trucar al número d'emergència proporcionat i va enviar un correu electrònic a l'oficina del doctor Rumer.Dilluns, l'oficina va aconsellar a Carly que enviés per correu electrònic imatges de les àrees problemàtiques perquè els cirurgians les revisin.Uns dies després, la Carly i la seva mare van dir que van saber d'un metge que estava de vacances i li van dir a la Carly que no tenia res de què preocupar-se.La doctora Rumer va dir que la seva mare, una cirurgiana jubilada, podria tallar la pell que sobresurt si continuava sent dolorosa.
La proposta va sorprendre la Carly i la seva mare.Va dir que els seus genitals feien "mala olor" i que els seus llavis es van caure amb una fina capa de pell.Una setmana després de parlar amb el doctor Rumer, la Carly va dir que va anar al ginecòleg local, que va entrar en pànic i la va portar a l'Hospital Baptista Oshner de Nova Orleans per a una cirurgia d'emergència.Part de la vagina de la Carly es va veure afectada per una fascitis necrotitzant, una infecció que és perillosa en qualsevol operació.Això sovint provoca la pèrdua de teixit a la zona infectada.
Carly va ser operada per un equip de metges, cap dels quals tenia experiència amb una vulva o vagina postoperatòria: els genitals postoperatoris són una mica diferents dels cisgènere.Va passar dos dies a la unitat de cures intensives i un total de cinc dies a l'hospital.Tant ella com la seva mare van dir que moltes trucades de la mare de la Carly i del seu ginecòleg/obstetra a l'oficina del doctor Rumer van quedar sense resposta durant aquest temps.
Quan van rebre una resposta de l'oficina del doctor Rumer, un embolic administratiu amb els registres de la Carly, el cirurgià es va molestar perquè Carly no hagués programat un vol a Filadèlfia perquè els metges solucionessin el problema.Segons la Carly i la seva mare, la doctora Rumer els va contestar per telèfon amb la mare de la Carly: "Recordo clarament haver-ho sentit aquell dia", va dir la Carly, que podria haver escoltat la conversa.“Dr.Rumer va dir: "Vaig seguir les directrius de WPATH per tractar el meu pacient.Si creus que pots fer-ho millor, per què no li donem una vagina?"
El Dr. Rumer es referia a l'Associació Mundial de Professionals per a la Salut Transgènere (WPATH), que desenvolupa directrius i millors pràctiques per a la salut transgènere a tot el món.Una organització que actua com a porter actiu té normes estrictes que permeten als pacients sotmetre's a cirurgies relacionades amb la transició, però no controla explícitament la pràctica d'aquests procediments.Els pacients potencials com Carly són bàsicament sols quan es tracta de trobar un metge per a una cirurgia.
El Dr. Rumer és un cirurgià experimentat: dirigeix ​​la seva pròpia consulta des del 2007, tracta pacients transgènere des del 2016 i realitza anualment fins a 400 procediments d'afirmació de gènere, incloent feminització facial, augment de mama i GRS.El 2018, el doctor Rumer va aparèixer en un documental de la NBC sobre la transformació d'un estudiant universitari.Segons el seu lloc web, és una de les poques dones cirurgianes plàstiques certificades per la junta a l'àrea de tres estats de Filadèlfia, membre de l'Acadèmia Americana de Cirurgia Ortopèdica i directora de cirurgia plàstica del Col·legi de Medicina Osteopàtica de Filadèlfia (PCOM). .i Fellowship en Cirurgia Reconstructiva.És membre de WPATH des del 2010. (Divulgació completa: vaig tenir una consulta quirúrgica amb el Dr. Rumer via Skype a finals de setembre de 2017, però finalment vaig decidir veure un cirurgià diferent.)
Molts pacients que acudeixen al Dr. Rumer per a una cirurgia de maluc estan satisfets amb els resultats.Però per a aquells que no estan satisfets amb els seus procediments a mans del Dr. Rumer o d'altres, és difícil respondre de manera significativa a les seves queixes.En el món altament polititzat de la cirurgia d'afirmació de gènere, pot ser difícil trobar respostes a preguntes sobre l'atenció estàndard.Els defensors descriuen diverses pràctiques quirúrgiques i "centres d'excel·lència transgènere" supervisats per hospitals locals i consells mèdics governamentals.Les oficines poden variar molt pel que fa a les proporcions entre pacients i metges i quina formació específica té un cirurgià.
Quan això passa, pot ser difícil parlar d'un tema tan privat: Carly va demanar un pseudònim per por de represàlies i va assenyalar públicament un tema tan personal als mitjans.Parlar en un moment en què poca gent té accés a atenció mèdica després d'una experiència traumàtica podria ser utilitzat per activistes antitransgènere o interpretat pels defensors com un pas enrere.
Les paraules de Carly es van publicar en fòrums anti-transgènere quan va publicar sobre la seva experiència amb el Dr. Rumer en un tauler de missatges per advertir altres pacients potencials.La seva queixa al Departament d'Afers Professionals i Vocacionals de Pennsilvània no va donar lloc a cap acció oficial.Jezebel va entrevistar a quatre persones més que van dir que tenien problemes amb els procediments que va realitzar el Dr. Rumer, des de denúncies de mala cura posterior fins a estructures vaginals que els van causar dolor intens, o vulves que no semblaven anatòmicament correctes.Problema.A més, des del 2016, hi ha hagut quatre denúncies per mala praxis contra metges en qüestions similars, totes les quals van acabar amb arbitratge extrajudicial.El 2018, la Junta Mèdica de Pennsilvània es va posar en contacte amb el cirurgià després que un altre grup de persones transgènere que l'havien vist parlar en una conferència sobre medicina transgènere va presentar una queixa al·legant que el metge va falsificar les taxes d'èxit, però no es va prendre cap acció disciplinària.
Tal com va escriure la doctora Rumer al seu lloc web i va argumentar davant dels tribunals, sembla probable que aquestes complicacions fossin el resultat de l'incompliment de les instruccions postoperatòries del seu consultori o part dels riscos raonables d'un procediment d'aquest tipus.Però quan Jezabel va anar al doctor Rumer amb una llista detallada de preguntes i declaracions dels pacients, vam rebre una resposta de l'advocat.A l'abril, els advocats del doctor Rumer van intentar citar-me en un cas de difamació no relacionat, exigint-me que entregués "totes les notes, correus electrònics, documents i investigacions" relacionades amb la història.Poc abans de la publicació, la doctora Rumer va tornar a negar-se a comentar i, a través dels seus advocats, va amenaçar amb afegir Jezabel a la seva demanda per difamació pendent.
Les experiències i dificultats d'aquests pacients per trobar ajuda no es van associar amb un sol metge.A mesura que la demanda de GRS creixi, podria haver-hi una preocupació encara més gran: sense un mecanisme de denúncia dedicat per als pacients afectats o una agència encarregada de regular els detalls de l'atenció transafirmativa, els pacients que busquen aquests procediments quedaran bloquejats.no hi ha cap garantia de qualitat del servei al registre d'entrada, i no està clar com avançar si no estan satisfets amb els resultats.
Tot i que qualsevol cirurgia, especialment a les parts més sensibles del cos, comporta riscos, el GRS no suposa cap risc per a les dones transgènere.Segons un estudi del 2018, el percentatge de persones transgènere que acaben lamentant la vaginoplàstia és aproximadament un 1%, molt per sota de la mitjana de les cirurgies de genoll.De fet, el motiu més comú per lamentar la cirurgia és un mal resultat.
La tècnica moderna de la vaginoplàstia es va desenvolupar a Europa fa més de 100 anys i s'ha practicat als EUA durant almenys els darrers 50 anys.El 1979, la Universitat Johns Hopkins va deixar d'oferir GRS per motius polítics, tot i que era un dels principals hospitals dels Estats Units per desenvolupar la pràctica.Molts altres hospitals van seguir l'exemple, i el Departament de Salut i Serveis Humans va prohibir que Medicare cobrissin el procediment el 1981, fet que va provocar que la majoria de les companyies d'assegurances excloguessin expressament la cobertura relacionada amb la transgènere dels plans d'assegurança privats poc després.
Com a resultat, pocs especialistes als EUA ofereixen cirurgia de la part inferior del cos, donant servei al grup reduït de pacients que realment es poden permetre la cirurgia.La majoria de les persones transgènere es van veure obligades a pagar per les cirurgies de butxaca fins al 2014, quan l'administració d'Obama va restablir la cobertura de Medicare per a les cirurgies de confirmació de gènere i va prohibir les exclusions d'assegurances per a les cirurgies transgènere el 2016. Un cop s'aproven les polítiques de l'era Obama, més persones transgènere ho faran. poder pagar aquests tràmits mitjançant una assegurança o Medicaid, i alguns hospitals s'afanyen a satisfer la demanda acumulada.
Tanmateix, aquests procediments són cars: la vaginoplàstia costa uns 25.000 dòlars.Un estudi de 2018 realitzat per investigadors de la Universitat de Harvard i la Universitat Johns Hopkins va trobar que entre el 2000 i el 2014, el nombre d'operacions de verificació transgènere va augmentar significativament, i un nombre creixent d'elles estaven assegurades de manera privada o pagades per Medicaid."A mesura que augmenta la cobertura d'aquests procediments, també augmentarà la necessitat de cirurgians qualificats", van concloure els investigadors.Però hi ha poques regles estandarditzades sobre què significa "qualificat" i altres àrees de la professió mèdica influeixen en el canvi de gènere.sobre el problema.Els cirurgians informen a diverses institucions i la formació GRS pot anar des d'una setmana d'observació amb un cirurgià de renom fins a un programa d'aprenentatge de diversos anys.No hi ha recursos independents disponibles perquè els pacients puguin obtenir dades sobre les taxes de complicacions quirúrgiques.Sovint, els pacients es basen únicament en les dades proporcionades pels mateixos cirurgians.
Tot i que innombrables persones s'han beneficiat de la cobertura GRS, un efecte secundari no desitjat ha estat el que la cirurgiana de gènere de San Francisco, la doctora Marcy Bowers, anomena una cultura d'"adéu".hospital dins del temps assignat, i no morir per alguna complicació terrible, o tornar a hospitalitzar diverses vegades", va dir, "així és com mesuren l'èxit".convertir-se en "proveïdors preferits" atraient de manera efectiva nous pacients a la seva pràctica basant-se en aquestes mètriques.
El maig de 2018, 192 pacients transgènere postoperatoris van escriure una carta oberta a WPATH expressant algunes preocupacions sobre el sistema actual en què els cirurgians ofereixen pacients amb recursos limitats "cirurgia gratuïta o de baix cost per obtenir una taxa de complicacions amb assessorament preoperatori".publicacions acadèmiques i xerrada pública sobre experiència quirúrgica, cirurgia experimental sense consentiment informat, informació mèdica inexacta proporcionada als pacients i atenció posterior inadequada per als pacients.
"Encara hi ha un desequilibri entre la demanda i el nombre de persones formades en aquests procediments", va dir la doctora Lauren Schechter, presidenta electa de la Societat Americana de Cirurgians de Gènere.“Per descomptat, el nostre objectiu és educar més gent perquè la gent no hagi de viatjar, almenys en àrees clau... Així que també hi ha un retard entre educar adequadament la gent i posar en marxa centres institucionals [i] hospitals.”
Reduir els retards per satisfer la demanda creixent de procediments d'afirmació de gènere sovint significa reduir les valuoses oportunitats de formació per als hospitals i els cirurgians."Bàsicament, dos passos endavant i un pas enrere", va dir Jamison Green, expresident de WPATH i actual director de comunicacions, sobre l'augment de la cirurgia.Fent un pas enrere, va dir, alguns cirurgians poden optar per entrenar en les condicions més dures: "No s'uneixen a WPATH.No es deixen ensenyar.després diuen: "Oh, sí, ara sé què fer".Com va citar un cirurgià anònim en una enquesta del 2017: “Algú va a persones amb noms prestigiosos;estudien una setmana i després comencen a fer-ho.totalment poc ètic!"
Els canvis en els plans d'assegurances i les lleis que regeixen les companyies d'assegurances nord-americanes fan que les persones transgènere sovint cerquin aquests procediments per por que les asseguradores puguin canviar les seves regles de cobertura quan examinen cirurgians potencials.La cobertura de l'assegurança sovint determina on reben atenció els pacients, com Danielle, una dona trans de 42 anys que viu a Portland, Oregon, i depèn de Medicaid.Al seu estat, algunes cirurgies d'afirmació de gènere estan cobertes pel programa de Medicaid de l'estat, però el 2015, Danielle va sentir la necessitat de fer-ho el més aviat possible, ja que l'atenció mèdica per a persones transgènere es va convertir en un objectiu polític republicà.
"Vaig pensar que abans de tenir un president republicà, necessitava tenir una vagina", va dir a Jezabel en una entrevista de primavera de 2018.Quan Medicaid la va enviar a Portland per veure el doctor Daniel Dougie, li va dir que era la seva dotzena pacient de transvaginoplàstia.Quan es va despertar de l'anestèsia, li van dir que l'operació trigaria el doble perquè els seus genitals eren difícils d'obrir.
Tot i que va dir que els seus resultats visuals i sensorials eren bons, l'experiència de Danielle a l'hospital deixava molt a desitjar."Ningú d'aquesta sala sabia com fer front a les lesions de la gent", va dir.Va dir que es va sentir abandonada i es va afanyar a ajudar després d'un procediment llarg i invasiu.Jezebel va parlar amb diversos dels altres pacients del Dr. Dougie, i junts finalment van presentar una queixa formal a l'hospital.Tot i que les queixes de Daniella eren sobre la seva experiència d'atenció postoperatòria a l'hospital, altres van lluitar amb complicacions greus, com ara fístules i incontinència urinària després de la cirurgia.Segons una font familiaritzada amb les discussions del grup amb l'hospital, el grup creu que l'hospital té una taxa de complicacions molt més alta que altres hospitals que ofereixen procediments similars.
En resposta a diverses preguntes de Jezabel, el doctor Dougie va dir que l'hospital no participa en interaccions específiques amb pacients a causa de les lleis de privadesa, però va reconèixer que el personal va parlar àmpliament amb pacients transgènere.“Vam participar en diverses reunions presencials amb persones i grups al llarg del temps.Aquestes reunions van continuar fins que es va arribar a un consens sobre les preocupacions actuals dels pacients, es van assolir els objectius de les discussions i es va desenvolupar un pla de prevenció de recaigudes", va escriure el doctor Dugi en un correu electrònic.
Concretament, l'hospital ha establert un Comitè Assessor Comunitari de persones transgènere locals i no conformes de gènere que consulten amb el personal i la direcció del Programa de Salut Transgènere de l'OHSU, Afers del Pacient i altres parts interessades.
El doctor Dougie va informar a Jesabel que les complicacions quirúrgiques a l'hospital es van controlar i es van utilitzar per millorar els resultats, amb taxes de complicacions iguals o superiors als resultats publicats d'altres cirurgians especialistes."Els nostres cirurgians lluiten per l'excel·lència, però de vegades hi ha complicacions", va dir."Tots els metges de l'OHSU realitzen revisions internes periòdiques dels seus resultats mèdics i quirúrgics mitjançant reunions de morbiditat i mortalitat coordinades pel director de qualitat de cada departament".
El doctor Dugi va assenyalar que les preocupacions del personal sobre la qualitat de l'atenció i els resultats s'han plantejat a un procés de revisió per parells que després es pot transmetre als consells de revisió institucionals."Tots els centres mèdics segueixen aquesta norma i estan determinats pels organismes nacionals d'acreditació", va dir.
Mentre que els pacients de l'OSHU van discutir possibles reformes amb la direcció de l'hospital, alguns dels antics pacients del Dr. Rumer van arribar a extrems més extrems.Durant el 2018, quatre antics pacients del cirurgià van presentar demandes per mala praxis separades als tribunals del districte oriental de Pennsilvània.Tots ells estaven representats pel mateix despatx d'advocats i van afirmar que el treball del doctor Rumer estava tan mal fet en els seus casos que els demandants (tots novaiorquesos) necessitaven una cirurgia de revisió a Mount Sinai.
Cadascun dels demandants va descriure l'estrenyiment i el dany a la seva uretra, el canal vaginal i els llavis, així com les caputxes del clítoris abombades o deformades, problemes coneguts com a "danys permanents" de manera que els demandants "mai més podran tenir funció sexual".
Les demandes, que descriuen la "humiliació" i el "trauma psicològic sever" causat pel treball del doctor Rumer, van demanar inicialment un judici amb jurat, però finalment es van derivar a un arbitratge privat voluntari.En un cas, els advocats tenen la intenció de demandar al doctor Jess Ting, un cirurgià i professor de medicina especialitzat en GRS al Mont Sinaí, segons una nota prèvia al judici.S'espera que testifici que, fins i tot després de tres intervencions quirúrgiques, el treball del doctor Rumer no va permetre als demandants "aconseguir l'orgasme o la satisfacció sexual sense dolor", així com resoldre altres problemes importants, com ara "clítoris sobredimensionat sense escut del clítoris" i cabell. sense clítoris.eliminat correctament.
"Com a cirurgià, puc dir-vos que tots els cirurgians tenen mals resultats", va dir el doctor Ding Jezebel.“Tots tenim complicacions i les coses no sempre surten com volem.Quan veus un patró de resultats que suggereix que un cirurgià pot no estar a l'altura de l'estàndard de cura, sents la necessitat de parlar".
En un escrit previ al judici presentat a finals de febrer, abans que el cas passés a arbitratge, els advocats del doctor Rumer van argumentar que el cirurgià no va ser negligent, no es va desviar de l'estàndard assistencial i que el problema del pacient era una "complicació reconeguda". ”“[c] Vaginoplàstia.La denúncia també assegura que el pacient "no va treballar mentre era tractat pel doctor Rumer" i que el jove de 47 anys no va denunciar problemes importants fins més d'un any després de l'operació.Els detalls del procés d'arbitratge i els seus resultats no es van fer públics, v. Rumer Cap dels demandants del cas doctoral va respondre a nombroses peticions d'entrevista.
"Com a metge, a ningú li agraden els vestits per mala praxis", va dir el doctor Dean."Aquest és un tema molt incòmode per a mi com a acusat de mala pràctica.Dit això, crec que com a professionals d'aquesta nova àrea tan petita, hem de cuidar-nos i mantenir els estàndards".
Jezabel es va posar en contacte amb diversos cirurgians de gènere coneguts per preguntar quants antics pacients de Rumer es van sotmetre a una reoperació per corregir les seves troballes.El més comprensible es va negar a comentar, però les tres persones, que van demanar no ser identificades, van seguir més de 50 pacients que havien contactat inicialment amb el Dr. Rumer per a GRS des del 2016.
"Tots volem que les persones transgènere tinguin més opcions per a la cirurgia, i estem fent tot el possible per educar i promoure millors resultats", va dir el Dr. Bowers, un cirurgià de gènere amb seu a San Francisco.complicacions quirúrgiques, ira i hostilitat cap als denunciants, manca de disponibilitat o responsabilitat.Va afegir que el doctor Rumer "també entén la vulnerabilitat dels pacients desesperats per una cirurgia amb relativament pocs cirurgians".”
Hannah Simpson, una dona transgènere de 34 anys de Nova York, va dir que dues setmanes després de sotmetre's a un GRS amb el doctor Rumer l'estiu del 2014, va notar que la seva vulva començava a semblar asimètrica i parts d'ella molt vermelles.i inflat.Malgrat les garanties del doctor Rumer que tot estava bé, Simpson va desenvolupar necrosi de la vulva.
Simpson, que estava estudiant medicina en aquell moment, va descriure la seva nova vulva: un clítoris deformat que era "d'un sol costat" i uns llavis que "semblaven més un cop que dos solapes".Simpson també va tenir altres complicacions, com ara el pèl vaginal que els cirurgians van prometre eliminar i la col·locació estranya de la seva uretra.A més, el doctor Rumer va deixar teixit extra al voltant de l'entrada de la vagina, cosa que va fer que la dilatació fos molt incòmoda, va dir Simpson.En una data posterior, i després en un correu electrònic posterior que Simpson va compartir amb Jezebel, el doctor Rumer va culpar la pell morta a una parella de Depends Simpson que Simpson havia portat massa ajustat a l'hospital, cosa que Simpson va considerar un problema d'evasió.La doctora Rumer es va negar a respondre les preguntes de Jezabel sobre com va tractar aquest pacient o qualsevol altre pacient.
La necrosi com la necrosi de Simpson és un risc amb qualsevol vaginoplàstia i pot ser causada per l'ús de roba interior massa ajustada en les primeres etapes de la recuperació postoperatòria, tot i que pot ser difícil identificar la causa exacta en aquesta situació particular, va dir Schechter.infeccions en el pacient."Infecció, necrosi tissular, dehiscència de sutura, tot això passa amb qualsevol operació", va dir.Schecter va assenyalar que els viatges postoperatoris i un entorn domèstic brut o insegur també poden comportar complicacions, però finalment el cirurgià ha d'assessorar el pacient i assegurar-se que aquests factors de risc es minimitzin.
Una segona operació amb un cirurgià diferent no va tenir èxit en la restauració del treball original del doctor Rumer i fins i tot va provocar altres problemes, i Simpson no tenia clítoris.Segons el seu propi recompte, ara ha consultat 36 cirurgians per reconstruir els seus genitals.Aquesta experiència la va desenganyar de la professió mèdica i va deixar de cursar la carrera de medicina.No va utilitzar cap mitjà formal per presentar queixes, per por que això disminuís la probabilitat que un altre cirurgià es fes càrrec del seu cas.
Les queixes de Simpson sobre el treball del doctor Rumer són similars a les d'altres pacients antics que van parlar amb Jezabel."Sempre he advertit a la gent que es mantingui allunyat de Rumer", va dir Amber Rose, una jove no binària de 28 anys de Boston.L'any 2014 van acudir al doctor Rumer per a una cirurgia de maluc perquè, de totes les opcions que ofereix el pla d'assegurances dels seus pares, el cirurgià va tenir el temps d'espera més curt.
L'operació de la Rose no va sortir com estava previst."Rumer va deixar molt teixit erèctil sota els meus llavis menors, cosa que podria ser un problema", va dir Ross."No semblava una vulva".Fins i tot altres metges, van dir, "almenys una vegada van intentar introduir un dit a la meva uretra perquè no era obvi".
Ross va dir que el Dr. Rumer no va construir una caputxa del clítoris, deixant el seu clítoris completament obert per a l'estimulació.A més, el mètode de depilació de Rumer va fallar i va deixar alguns pèls dins dels llavis, però no al propi canal vaginal."Va continuar acumulant secrecions i orina, i feia tanta pudor que vaig tenir por durant el primer any", van dir, "fins que em vaig adonar que se suposava que no hi havia pèl".
Segons Ross, sis anys després, encara no estan contents amb la seva operació i els preocupa que el doctor Rumer operi persones transgènere.Però diuen que la seva frustració també prové de problemes sistèmics amb els procediments: escassetat de metges de GRS i llargues llistes d'espera, el que significa que persones com ells tenen poques opcions per triar i no hi ha prou informació per al cirurgià.
La cirurgia de glutis per a persones transgènere i transgènere és multidisciplinària i requereix experiència en cirurgia plàstica, urologia i ginecologia.Cadascuna d'aquestes disciplines té un comitè independent responsable de l'acreditació.Els intents recents de quantificar la corba d'aprenentatge de la vaginoplàstia suggereixen que es necessiten 40 procediments per aprendre completament la tècnica.Sense les directrius aprovades de beques o d'aprenentatge de WPATH o qualsevol altre organisme professional, els pacients hauran de sotmetre's a una àmplia gamma d'estàndards quirúrgics durant la resta de la seva vida.
Els hospitals individuals són, en última instància, els responsables de determinar qui està autoritzat a realitzar determinats procediments a les seves instal·lacions.El doctor Schechter va dir a Jezabel que els consells d'hospitals solen requerir que els cirurgians estiguin certificats per almenys un dels més de 30 consells mèdics de tot el país i que poden tenir diferents estàndards de formació mínims per als cirurgians potencials.Però segons Greene de WPATH, no hi ha cap consell mèdic que certifici específicament cirurgians individuals per realitzar cirurgies específiques de gènere: "He estat molestant els cirurgians perquè societats com la Societat de Cirurgia Plàstica intentin esbrinar com fer aquest tipus de cirurgia. formació.com a part de l'examen de la junta perquè pugueu obtenir la certificació", va dir."Perquè ara, per dir-ho d'alguna manera, no estan certificats per a malalties específiques".
Actualment, la Societat Americana de Cirurgians Plàstics té una certificació general de la junta, però no s'ocupa específicament dels procediments relacionats amb el sexe, el que significa que els cirurgians afiliats no han de complir certs estàndards de formació per realitzar cirurgia genital en pacients transgènere.Green va dir que es tracta d'una estructura institucional que no és adequada per a les tasques actuals.“Ara tenim uròlegs, ginecòlegs i diversos microcirurgians implicats en la reconstrucció genital.Així que és molt més difícil que abans", va dir."Però cap consell està disposat a acceptar això".
Per omplir el buit, metges com el Dr. Schechter i altres especialitzats en l'atenció a l'afirmació de gènere s'han unit per lluitar per un sistema educatiu més estandarditzat per als hospitals que busquen entrar al camp.El 2017, el Dr. Schechter va ser coautor d'un article al Journal of Sexual Medicine on es descriuen alguns dels requisits mínims de formació per als futurs cirurgians.
Segons l'informe, els cirurgians que realitzen cirurgies de confirmació de sexe han de rebre una formació àmplia, que inclou seminaris, sessions a l'oficina, sessions pràctiques i postoperatòries, així com un desenvolupament professional continu.Tot i que aquestes recomanacions milloraran la qualitat de l'educació a tot el país, segueixen sent voluntàries per als hospitals i cirurgians individuals.Les organitzacions sense ànim de lucre com WPATH han intentat tradicionalment satisfer les necessitats de formació, però no han pogut fer canvis al sistema per si soles.L'organització realitza la seva pròpia formació quirúrgica, que va començar durant la presidència de Green del 2014 al 2016. Però per a una organització com WPATH, el cost de la formació pot ser prohibitiu i segueix sent opcional i gratuït per als cirurgians que realment volen fer la seva feina.
Alguns, com els assessors que treballen en centres d'atenció primària LGBT, ajuden els pacients amb cirurgies d'afirmació de gènere i el 2018 van organitzar una carta oberta de WPATH recomanant un model de "centre d'excel·lència" en què les asseguradores i les organitzacions professionals col·laborin, per garantir només una assegurança remunerada. .cirurgians formats en programes especialitzats.(El model, diu, va abordar problemes similars en la cirurgia bariàtrica a principis dels anys 2000, proporcionant dades de resultats específiques i reforçant les restriccions a la cirurgia quan s'enfrontava a problemes similars.) Blasdel assenyala que, tot i que algunes institucions mèdiques recentment han començat a anomenar-se "transgènere". centre d'excel·lència”, “Actualment no hi ha criteris que hagi de complir un cirurgià o institució per rebre aquest títol.